Las ruinas de mi convento

Explica la vida de Manuel, un orfe que ha estat recollit pels seus oncles, i de la filla Adela s’ha enamorat en arribar a l’adolescència. Tots dos joves s’estimen, però els pares d’Adela l’ofereixen en matrimoni a un ric pilot, al qual Manuel salvar, una vegada, la vida. Manuel ha d’abandonar la casa dels seus oncles i en arribar a la ciutat cau malalt de pesta. Té cura d’ell el pare Josep, gelós caputxí al qual Manuel confessa haver descobert la seva vocació religiosa en aquell tràngol difícil i amarg. Ingressa en un convent i ens explica els detalls de la seva vida monàstica. Però amb la revolució de 1835 el seu convent és saquejat i cremat i Manuel és l’únic frare que providencialment se salva. En la seva salvació intervé l’antic marí que no va arribar a casar-se amb Adela, i que, tot i viure barrejat amb els revolucionaris, conserva els seus sentiments humanitaris. A casa d’uns amics, Manuel troba una monja moribunda que resulta ser Adela, i a la qual confirma que l’ànima per la qual tant s’ha sacrificat viu en el camí de la salvació.