Francesc Salt (1895-1970) la mirada del poble. Blanes a través d’un fotògraf per descobrir

Francesc Salt va néixer en el si d’una família treballadora del barri de sa Carbonera de Blanes. Com molts joves de principi de segle XX, el seu primer ofici va ser el d’espardenyer. Amb només setze anys va voler provar fortuna i va estar a punt d’embarcar-se cap a Cuba. Finalment, decidí quedar-se i fou llavors quan entrà d’aprenent a l’estudi del cèlebre fotògraf Josep Pons i Girbau, del qual es convertiria en alumne avantatjat. Del seu mestre aprengué a estimar la fotografia i el seu estil n’és deutor. Pels volts de 1919, després de casar-se, abandonà la feina d’aprenent a can Pons i entrà a treballar a l’estació del tren. Posteriorment, a finals de la dècada dels anys vint, s’incorporà a l’empresa SAFA, on després de passar per diferents seccions, durant molts anys esdevingué encarregat a la secció de fibrana. Malgrat que la seva vida laboral va prendre altres camins, Francesc Salt mai no va deixar la fotografia. Encara que no va tenir estudi ni botiga en actiu, als baixos de casa seva revelava, ampliava i, si calia, venia fotografies a qui li ho demanés. Salt va ser un menestral de la fotografia que aplicava el seu ofici de manera minuciosa i sense deixar res a l’atzar. En aquest sentit, és de destacar el seu gust per la preparació i l’estudi de la composició de les escenes, sobretot quan retratava grups de persones. Salt sempre duia a sobre la càmera fotogràfica, amb la qual retratava les trobades i excursions amb la família i els veïns de sa Carbonera o de les colles que li ho demanessin. El llegat fotogràfic que ens ha deixat, amb unes excel·lents fotografies de gran definició i qualitat, l’aconseguí amb una càmera de plaques de vidre que l’acompanyà gairebé tota la vida. Per tot plegat, Francesc Salt recull i representa la mirada del poble, la del Blanes de la primera meitat del segle XX.