Cinc històries de mar

Quan per Palafrugell començà a circular la notícia que Hermós havia abandonat la vida que sol fer-se habitualment en aquest món i que se n’havia anat a viure sol, a les remotes llunyanies d’Aigua-xellida, una gran quantitat de persones ho trobaren absolutament plausible. I és que, en aquella època, hi havia, en la meva vila natal, com en tot el litoral del meu país, molta gent que tota la il·lusió de la vida lliure. Aquesta il·lusió, de joves, se’ls havia pogut, més o menys, esmorteir. Quan s’arribava a una certa edat, però, el somni de la vida lliure tornava, indefectible. No era pas una pretensió massa immodesta. Era la il·lusió de viure sense rellotges, ni horaris, ni campanes, ni convencions, ni tòpics, ni sirenes de fàbrica, ni obligacions, sempre penibles.