La pàgina web recull els programes de televisió, revistes i llibres que parlen sobre la Costa Brava per després poder-los consultar amb més detall.

La informació es divideix segons el format de cada contingut i segons els municipis que tracten.

Aquests són els últims audiovisuals, llibres i revistes que tracten sobre la Costa Brava.

24 de març de 2025

“Sant Feliu de Guíxols-Sant Feliu de Guíxols”. Primera etapa de la Volta Ciclista a Catalunya 2025, amb un recorregut de 178,3 km.

La Costa Brava és un litoral molt heterogeni, amb sectors diferenciats clarament els uns dels altres. A grosso modo, la podríem subdividir en quatre parts. Per començar, el sector de l'Alt Empordà, amb roques erosionades de formes capricioses i sovint turmentat per la tramuntana. Se sol personificar en l'espectacular paisatge del Cap de Creus. Seguidament, vindria la meravellosa Costa del Montgrí, que presenta alts penya-segats i constitució calcària.

De Begur fins a Blanes, la podríem anomenar la Costa Brava granítica, envoltada de pins i alzines sureres fins arran d'aigua. I finalment, intercalades enmig d'aquests espais, les diferents zones planeres com per exemple el golf de Roses, la platja de Pals, la badia de Palamós i Sant Antoni i la Platja d'Aro. Totes elles tenen o havien tingut amplis sorrals, dunes i sectors d'aiguamolls.

Josep Castelló "Caste"

(Palafrugell, 1965), porta molts anys recorrent la costa gironina -tant en barca com a peu-, i s’ha dedicat a fotografiar-la de dalt a baix, i a recopilar tota mena d’informació d’arxius i biblioteques.

“Era dalt d'un espadat feréstec, que baixa al mar, en terratrèmol de roques, per atzavares verdes i fonolls d'or. En son cim unes ruïnes d'un antic convent li donen to llegendari; a llevant, una esplèndida decoració de caps i roques, puntes i freus, penyalars i cales, fins a les fantàstiques muntanyes de Tossa, esborrallades de boscúries, corprenen l'entusiasta admirador de la nostra Costa; a garbí la plàcida corba de les platges de Blanes i s'Abanell, fins a la punta de la Tordera, separades per un illot rocós que un istme ha ajuntat a la terra, reposa la mirada i l'enteniment, eixelebrats per l'espectacle de la costa brava; per la banda de terra, en grandiós amfiteatre, les serres de Pineda, Orsavinyà, Palafolls, el Montnegre, i més enllà el Montseny, prenen tots els colors de l'arc de sant Martí: són verdes, violades, blaves, grogues, i després van esvaint-se; esvaint-se, en l'ombra de la nit, com si es fonguessin.”

La Veu de Catalunya (3375) - 12 de setembre 1908 (edició de mitjanit)