La informació es divideix segons el format de cada contingut i segons els municipis que tracten.
Aquests són els últims audiovisuals, llibres i revistes que tracten sobre la Costa Brava.
La Costa Brava és un litoral molt heterogeni, amb sectors diferenciats clarament els uns dels altres. A grosso modo, la podríem subdividir en quatre parts. Per començar, el sector de l'Alt Empordà, amb roques erosionades de formes capricioses i sovint turmentat per la tramuntana. Se sol personificar en l'espectacular paisatge del Cap de Creus. Seguidament, vindria la meravellosa Costa del Montgrí, que presenta alts penya-segats i constitució calcària.
De Begur fins a Blanes, la podríem anomenar la Costa Brava granítica, envoltada de pins i alzines sureres fins arran d'aigua. I finalment, intercalades enmig d'aquests espais, les diferents zones planeres com per exemple el golf de Roses, la platja de Pals, la badia de Palamós i Sant Antoni i la Platja d'Aro. Totes elles tenen o havien tingut amplis sorrals, dunes i sectors d'aiguamolls.
- Data
- 9 de novembre de 2024
Litoral completament pla on desemboquen la riera Aubi (una part), el rec Madral i la riera de Calonge. A partir de la Torre Valentina el paisatge […]- Data
- 9 de novembre de 2024
Litoral planer en ple golf de Roses, amb presència d’aiguamolls i on desemboca el riu Muga. Sector molt sovint turmentat per la tramuntana.- Data
- 9 de novembre de 2024
Litoral escarpat que pertany a la configuració del Cap de Creus, amb penya-segats i cales on abunden els dics de pegmatita. Sector molt sovint turmentat per […]- Data
- 9 de novembre de 2024
Petit tram de costa escarpada, amb penya-segats i cales (roques granitoides).- Data
- 9 de novembre de 2024
Petit tram planer d’Empúries, alternant amb una costa escarpada plena de penya-segats i cales. Sector molt sovint turmentat per la tramuntana. Té un port esportiu i […]- Data
- 9 de novembre de 2024
Litoral escarpat amb penya-segats i cales (roques granitoides). Té un petit port esportiu a cala Canyelles.- Data
- 9 de novembre de 2024
Litoral escarpat, amb penya-segats i cales i nombroses coves. Destaca, imponent, el conegut cap de Begur.- Data
- 9 de novembre de 2024
Litoral escarpat que pertany a la configuració del Cap de Creus amb penya-segats i cales on abunden els dics de pegmatita. Sector molt sovint turmentat per […]- Data
- 9 de novembre de 2024
Litoral escarpat, amb penya-segats i cales (roques granitoides). A partir de sa Palomera s’inicia la platja de s’Abanell, completament plana fins a la desembocadura de la […]- Data
- 9 de novembre de 2024
Litoral escarpat, amb penya-segats i cales (roques granitoides).- Data
- 9 de novembre de 2024
Litoral escarpat que voreja el massís de l’Albera, amb penya-segats, petites coves i cales. Sector molt sovint turmentat per la tramuntana. Té un port esportiu.- Data
- 9 de novembre de 2024
Litoral planer en ple golf de Roses, amb presència d’aiguamolls (el conegut Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà) i on desemboca el riu Fluvià. Sector molt […]- Data
- 9 de novembre de 2024
Litoral completament pla, amb presència de dunes i aiguamolls. Hi desemboca l’anomenat Rec del Molí.- Data
- 9 de novembre de 2024
Litoral escarpat amb el tram del cap Norfeu (que encara pertany als límits del Parc Natural del Cap de Creus) presentant alts penya-segats i cales amb […]- Data
- 9 de novembre de 2024
Litoral escarpat que voreja el massís de l’Albera, amb penya-segats i cales. Sector molt sovint turmentat per la tramuntana. Té un port esportiu i comercial.- Data
- 9 de novembre de 2024
Petit tram de costa escarpada, amb penya-segats i cales. Es conserva, fins al moment, verge en la seva totalitat.- Data
- 9 de novembre de 2024
Llevat de l’àmplia platja que representa el punt final de la Vall d’Aro i on desemboca el Ridaura. La costa es presenta amb penya-segats no excessivament […]- Data
- 9 de novembre de 2024
Litoral escarpat que voreja el massís de l’Albera, amb penya-segats i cales. Sector molt sovint turmentat per la tramuntana. Té un port esportiu.- Data
- 9 de novembre de 2024
Litoral escarpat, amb penya-segats, cales i coves. A continuació del poble, s’inicia la denominada badia de Palamós i Sant Antoni, amb un paisatge planer de sorra. […]- Data
- 9 de novembre de 2024
Litoral escarpat corresponent a l’anomenat massís del Montgrí (característic pel seu rocam calcari), on abunden els penya-segats alterosos i les cales minúscules formades per torrents. A […]- Data
- 9 de novembre de 2024
Litoral escarpat, amb penya-segats, coves i cales (roques granitoides). Té port esportiu i comercial.- Data
- 9 de novembre de 2024
Litoral escarpat, amb penya-segats, cales i coves. A Llafranc hi ha un petit port esportiu. Destaca el cap de Sant Sebastià.
Josep Castelló "Caste"
(Palafrugell, 1965), porta molts anys recorrent la costa gironina -tant en barca com a peu-, i s’ha dedicat a fotografiar-la de dalt a baix, i a recopilar tota mena d’informació d’arxius i biblioteques.
En estreta col·laboració amb diverses entitats que reivindiquen l’obertura dels camins de ronda i la correcta aplicació de la Llei de Costes (Associació d’Amics de la Unesco o Salvem el Crit) ha participat també en diversos programes de televisió, com per exemple Catalunya Avui, Els matins d'Estiu, Gran Angular o Thalassa. L’any 2005 també en relació amb el tema, publicà dins el Nou Palafrugell una guia per resseguir els diferents itineraris del camí de ronda.
Durant la dècada dels noranta va iniciar una sèrie d’articles a la Revista de Palafrugell on repassava detalladament la toponímia litoral d’aquell municipi.
Les entrevistes amb pescadors, submarinistes, propietaris de barraques o amos de finques arran de mar, li van servir per confeccionar en companyia de J. Bañeras i del dibuixant J. Plana un mapa titulat La costa de l’Empordanet (1998), on es repassaven els més de 500 topònims existents o en perill d’extinció dels trams costaners de Begur, Palafrugell, Mont-ras i Palamós. L’any 2003 publicà el llibre El perfil de la costa. Palafrugell, Mont-ras i les illes Formigues que era un compendi d’aquelles primeres col·laboracions a la RdP, ampliades, actualitzades, i amb les corresponents fotografies que il·lustraven cadascun dels indrets comentats. L’any 2009, presentà el seu segon llibre Costa Brava autèntica, una visió molt particular del litoral gironí a través de catorze episodis realment sorprenents.
Ferran Agulló i Vidal
(1863-1933), advocat, escriptor, poeta i polític del partit de la Lliga Regionalista de Catalunya, fou qui per primera vegada anomenà com a Costa Brava el tram costaner comprès “des de la Tordera al Cap de Creus, i seguint el Port de la Selva fins a Banyuls”.
“Era dalt d'un espadat feréstec, que baixa al mar, en terratrèmol de roques, per atzavares verdes i fonolls d'or. En son cim unes ruïnes d'un antic convent li donen to llegendari; a llevant, una esplèndida decoració de caps i roques, puntes i freus, penyalars i cales, fins a les fantàstiques muntanyes de Tossa, esborrallades de boscúries, corprenen l'entusiasta admirador de la nostra Costa; a garbí la plàcida corba de les platges de Blanes i s'Abanell, fins a la punta de la Tordera, separades per un illot rocós que un istme ha ajuntat a la terra, reposa la mirada i l'enteniment, eixelebrats per l'espectacle de la costa brava; per la banda de terra, en grandiós amfiteatre, les serres de Pineda, Orsavinyà, Palafolls, el Montnegre, i més enllà el Montseny, prenen tots els colors de l'arc de sant Martí: són verdes, violades, blaves, grogues, i després van esvaint-se; esvaint-se, en l'ombra de la nit, com si es fonguessin.”
La Veu de Catalunya (3375) - 12 de setembre 1908 (edició de mitjanit)