EL GRAN CAMI DE RONDA DE LA COSTA BRAVA

 

                 


Si l’Estat espanyol, la Generalitat de Catalunya i els diferents Ajuntaments costaners es creiéssin les lleis aprovades i les apliquessin amb rigor, qualsevol persona, sense cap mena d’obstacle o impediment, podria anar caminant lliurement per la primera línia de mar (els primers sis metres, mesurats terra endins desde les fites marítimoterrestres), desde la punta de l’Aucelleta de Portbou fins a la roca de sa Palomera a Blanes.Això és- o més ben dit- hauria de ser: EL GRAN CAMÍ DE RONDA DE LA COSTA BRAVA.

La prepotència i l’arrogància de determinats propietaris de xalets segueix oposat-se a aquesta llei, envaint un espai definit clarament com d’ús públic. És com si el veí d’un carrer obstaculitzés la vorera sense deixar passar els vianants i les autoritats ho toleressin. Avui en dia, el Ministeri de Costes i els diferents Ajuntaments arranjen trams ja oberts al pas, però quan és l’hora de recuperar la zona marítimo terrestre envaïda, “arronsen el nas” i es culpabilitzen mútuament de no solucionar els abusos comesos en èpoques passades. I el que resulta pitjor: encara se’n segueixen cometent de nous, amb una passivitat que fa feredat!
Aquest problema -clara reminiscència dels favoritismes del franquisme- ve de lluny. En el seu temps, l'escriptor Josep Pla va “calar” uns quants “intocables”, retratant-los en un article a la Revista de s'Agaró dels anys cinquanta: “ Algunos propietarios se consideran en el derecho de cerrar sus finca por el lado de la zona marítima o de poner en estos milenarios senderos de la costa con derecho a ser utilizados por todo el mundo desde tiempo inmemorial, toda clase de obstáculos. No relataré los incidentes, algunos pintorescos y los que en algún caso fuí testigo presencial, ocasionados por estos caprichos de un neo-feudalismo trasnochado. (...)” .
Ara, als amants de la Costa Brava no ens queda altre remei que seguir lluitant contra les administracions, perquè apliquin la Llei de Costes i perquè no prosperi aquest nou caciquisme del segle XXI, ansiós per privatitzar un espai aliè amb l’únic objectiu que ningú no pugui passejar pel cantó de la seva finca.

Quatre notes per entendre el que ha de ser el camí de ronda
La Llei de Costes
(22/1988,BOE del 29 de juliol) va venir especialment motivada i confeccionada per protegir aproximadament els 7.880 Km de costa que té l’Estat espanyol, i que durant les dècades anteriors s’havien vist fortament sotmesos al doble fenomen de destrucció i privatització. En el pròleg de la primera edició, el senyor Jesús Leguina, Magistrat del Tribunal Constitucional ja advertia amb un interrogant molt significatiu que l’empresa resultaria dificultosa: “La reciente publicación del Reglamento General de la Ley de Costas viene a completar un ambicioso programa de reforma normativa que aquella Ley inició en el año 1988 para poner coto -definitivamente?- al hasta ahora imparable proceso de destrucción del litoral español. Sin exageración puede afirmarse que no hay en Europa –y tal vez en el planeta- un solo país que haya depredado con mayor voracidad que el nuestro sus espacios naturales costeros,ni que que lo haya hechocon tanta impunidad, bajo la mirada indiferente, impotente o cómplice de los poderes políticos.”
En el títol i capítol primer d’aquest reglament es defineixen clarament quins són els béns de domini públic marítim terrestre estatal a protegir (platges, ribera del mar, maresmes, illots, penya-segats elevats, accessos a la ribera del mar, etc.). Pel tema que ens ocupa, els camins de ronda solen estar emmarcats dins del que s’anomena servitud de trànsit (antigament anomenada servitud de vigilància). Art. 27. 1. “La servidumbre de tránsito recaerá sobre una franja de 6 metros, medidos tierra adentro a partir del límite interior de la ribera del mar. Esta zona deberá dejarse permanentemente expedita para el paso público peatonal y para los vehículos de vigilancia y salvamento, salvo en espacios especialmente protegidos.
2. En lugares de tránsito difícil o peligroso dicha anchura podrá ampliarse en lo que resulte necesario, hasta un máximo de 20 metros.”
Com podeu comprovar, la zona protegida, ha de ser sempre a partir del límit interior de la ribera del mar que ve senyalitzat amb una successió de termes o fites amb les lletres ZMT, que s’han anat col•locant, regint-se aproximadament amb els punts o nivells on han arribat les onades dels temporals més violents o les marees més altes. En el supòsit de topar-se amb una costa abrupta i escarpada(com sol ser la tònica general a la Costa Brava) si els espadats superen el 60% de desnivell, les fites es clavaran al cim, coronant el precipici.
L’article 28 ens parla de la servitud d’accés al mar, que com el seu nom indica és per on han de circular els vianants per accedir a la costa o als camins de ronda. Art. 28.1. La servidumbre de acceso público y gratuito al mar recaerá, en la forma que se determina en los números siguientes, sobre los terrenos colindantes o contiguos al dominio público marítimo-terrestre, en la longitud y anchura que demanden la naturaleza y finalidad del acceso.
2. Para asegurar el uso público del acceso del dominio público marítimo-terrestre, los planes y normas de ordenación territorial y urbanística del litoral establecerán, salvo en espacios calificados como especial protección, la previsión de suficientes accesos al mar y aparcamientos, fuera del dominio público marítimo-terrestre. A estos efectos, en las zonas urbanas y urbanizables, los de tráfico rodado deberán estar separados entre sí, como máximo 500 metros, y los peatonales, 200 metros. Todos los accesos deberan estar señalizados y abiertos al uso público a su terminación.
3. Se declararan de utilidad pública, a efectos de la expropiación o de la imposición de la servidumbre de paso por la Administración del Estado, los terrenos necesarios para la realización o modificación de otros accesos públicos al mar y aparcamientos, no incluidos en el apartado anterior.
4. No se permitirán en ningun caso obras e instalaciones que interrumpan el acceso al mar sin que se proponga por los interesados una solución alternativa que garantize su su efectividad en condiciones análogas a las anteriores, a juicio de la Administración del Estado.

Darreres actuacions en els diferents trams del Gran Camí de ronda de la Costa Brava  

ANY
ACTUACIÓ
APRECIACIONS
IMATGE
1994

Accés a la cala dels Frares (construcció d'una llarga escalinata de 135 esglaons sobre la roca.

(Lloret de Mar)

Sector amb gran dificultat. Una obra espectacular feta amb paciència d'artista.
1994

Rehabilitació i condicionament del tram

Llafranc-Platja del Canadell

(Palafrugell)

Sector urbanitzat de notable amplada i de bon passejar. Compta amb elements artistics com una escultura de Rodolfo Candelaria. Un altre tram està dedicat al fotògraf Xavier Miserachs.
2002

Rehabilitació i condicionament del tram
Cala Canyelles Petites-Port de Roses

(Roses)

Sector extremadament urbanitzat (1900 metres) que compta amb diverses escales que enllacen amb el carrer (servitud d'accés al mar). Els murs són de formigó.
2002

Rehabilitació i condicionament del tram
Platja de l'Illa Roja-Platja de sa Riera

(Begur)

Sector urbanitzat que compta amb diverses escales (una d'elles de gran verticalitat) que conecten amb el carrer. Aixó s'anomena servitut d'accés al mar.
2004



Condicionament de l'accés a cala Pedrosa per la banda de Tamariu. Efectuat pel Consell Comarcal del Baix Empordà

(Palafrugell)

Sector verge. Corriol sinuós de fort pendent que calia protegir per poder baixar a la platja.
2004

Rehabilitació i condicionement del tram
Pineda d'en Gori - Platja de la Fosca

(Palamós)

Sector urbanitzat que presenta notable amplada i que compta amb diverses escalinates. Desemboca en un tram verge, com és la pineda d'en Gori.

2005

Rehabilitació i condicionament del tram
La Conca-S'Agaró

(Castell -Platja d'Aro)

Sector urbanitzat.Es pot considerar un dels trams pioners, per no dir el primer, del que pot ser un model de passeig integrat al paisatge
2006

Habilitació del tram
Platja del Cau de Llop-Cap de Terme

(Llançà)

Sector urbanitzat que compta amb diverses escales que enllacen amb el carrer (servitud d'accés al mar). El camí està empedrat i perfectament protegit amb una barana de fusta
2007

Habilitació del tram
Platja de Sant Pol-Port de Sant Feliu de Guíxols

(Sant Feliu de Guíxols)

Sector urbanitzat que s'alterna amb alguns trams verges. Ofereix excel·lents panoràmiques i destaca l'escala metàl·lica que dóna accés a cala Jonca i un petit tram adaptat per a minusvàlids perfectament protegit amb una barana de fusta
2007 1ª Fase d'habilitació del tram 
Platja des Codolar-es Cards (finançat íntegrament per la Generalitat de Catalunya
(Tossa de Mar)
Tram amb algunes vivendes a l’inici, però pràcticament verge després . Destaca la barana d'alumini i la bona vista que ofereix
2007

Cala Pola-Cala d'en Jaume


(Tossa de Mar)

Sector pràcticament verge on simplement hi calia adecentar el corriol que hi transitava. Important acció d'obrir el pas en un indret on una tanca metàl•lica privava el pas a cala Pola
2007-2008

Protecció del baixant a cala Pedrosa (servitud d’accés al mar)

(Palafrugell)


Col·locació d’unes baranes de fusta per protegir-se del pendent que dibuixa el rieral. Perfectament integrat al paisatge
2007-2008 Platja de la Vall -Platja de L’Erola

(Port de la Selva)
Sector urbanitzat amb xalets. Primera fase del camí que ha d’enllaçar amb els límits del municipi de Llançà.
2008

Condicionament del tram

Port de la Clota - Illa Mateua

(L'Escala)

Col·locació d'unes baranes de fusta que ajuden a delimitar i protegir aquest bonic tram de penya-segats encarats al vent de tramuntana. Convé adequar el traçat fins a la Torre de Montgó, on diversos xalets tallen incomprensiblement la zona marítimo-terrestre
2008 2ª Fase d’habilitació del tram

Platja des Codolar - es Cards

(finançat íntegrament per la Generalitat de Catalunya)

(Tossa de Mar)

Exemple del que ha de ser un tram de camí de ronda en paratges escarpats i verges. Escales i baranes protectores només quan convenen, i diversos miradors realment excelents. Si Tossa aconseguís una obra similar des de Mar Menuda en direcció a Giverola (sempre a primera línia de mar, sense matenir privilegis als intocables) seria el municipi a imitar pel que fa a camins de ronda de la Costa Brava
2008

Arranjament del tram
Sector del Falaguer


(Torroella de Montgrí)

Sector completament verge. Actuació feta per la brigada de Turisme Actiu del Consell Comarcal del Baix Empordà, que consisteix en la neteja, col•locació de senyals i protecció amb barrots de fusta en determinats punts
2008 Arranjament del tram que va de sa Carabera a cala Banys

(Lloret de Mar)

Sector urbà al qual se li han practicat millores d’accessibilitat. Destaquen les nombroses rampes per baixar a cala Banys i l’excel•lent mirador de la Dona Marinera. En un futur cal connectar l’esmentat tram amb la platja de Fenals (tallat per una finca privada)
2008 Arranjament del tram entre es Castell d’en Plaja i sa cala d’en Simon

(Lloret de Mar)

Habilitació d’un tram ja existent, amb nous murs protectors, baranes de fusta i una escala d’alumini que baixa a un mirador proper al Safareig d’en Sitre. Aquest tram tan modèlic, de sobte es veu obstruït per tota la munió de finques que van de sa cala Gran a cala Canyelles.

2009 Arranjament del tram

Platja de les Torretes -Platja del cap Roig

(Calonge)
Col•locació d’unes baranes de fusta per arranjar un tram degradat pel pas del temps, i definitiva conexió amb el cap Roig gràcies a una nova escala (que d’una vegada per totes ha salvat el polèmic pas privatitzat dessota mateix de l’hotel). A partir d’ara els usuaris no hauran de posar més els peus en remull i saltar de roca en roca per poder passar.Era de justícia.
2009

Arranjament del tram

Cala Tamariua - cala Fornells

(Port de la Selva)

Mínima intervenció en un paratge que forma part del Parc Natural del Cap de Creus. S'han pulit les velles parets de pedra seca que actuen com a delimitació i s'ha fet un empedrat amb barana de fusta per accedir a cala Tamariua
2009 Arranjament del tram

Platja del Portitxol -Platja del Riuet

(L’Escala)
Un nou camí voreja el sector de les Coves. La base per caminar és tota de fusta (amb escalons inclosos) i les baranes també. En ser una zona no massa escarpada i de bon caminar, tal vegada pot resultar una obra un xic excessiva.
2009

Punta de l’Olla- platja de Riells

(L’Escala)

A conseqüència del devastador temporal de Sant Esteve de 2008, es va remodelar completament el passeig de mar de l’Escala. Només dos anys i mig després s’hagué de canviar el paviment per causa d’haver-hi posat una pedra arenosa que s’erosionava amb facilitat.
2011

Nou passeig marítim a Colera

(Colera)

Amb la demolició de l’hostal Tocamar que envaïa la zmt., s’encetava la remodelació del nou passeig marítim de la platja Gran.
2011 Rehabilitació del front marítim de Sa Tuna

(Begur)
Amb una inversió de 760.858 €, es concreta la millora del front marítim de sa Tuna. Tanmateix s’adeqüa el camí de ronda en direcció a Aiguafreda (restauració de trams malmesos) i el camí a s’Eixugador (col•locació de baranes de fusta i bastiment d’una talaia-mirador)
2013 Obertura al públic del tram

Racó de garbí de la platja de Sant Feliu - Roques de Sang i Fetge

(Sant Feliu de Guíxols)

Gràcies a la perseverança de la plataforma Salvem can Rius i de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, s’aconseguia enderrocar el popular mur que el Club de Mar tenia posat per privar el pas i gaudir de privilegis de platja privada. Resta connectar el sector amb les escales que menen al carrer en direcció a la cala dels Frares. Sector completament urbanitzat.
2013 Arranjament del tram

Cala d’en Roig- els Amaradors

(Palafrugell)

Aprofitant la construcció d’un luxós xalet a les envistes de Tamariu, s’adequa la corresponent façana marítima, i tanmateix, es marca i es neteja el baixant que comunica amb la carretera (servitud d’accés al mar). Bon treball que s’hauria d’exigir a d’altres finques que barren el pas impunement
2013 Arranjament del tram

Passeig dels Griells

(Torroella de Montgrí)
Després que un temporal ja l’hagués destrossat l’any 2011, una nova llevantada obligava a refer el passeig. Amb tanta reiteració, convé plantejar-se si val més indemnitzar els propietaris i recular la distància amb el mar, o llançar els diners bastint murs de contenció efímers a cada cop de mar...
2013
Construcció d’una passera a la platgeta de l’Ermita propera al Cap Roig

(Calonge)
Per causa de les esllavissades, just dessota de l’hotel Cap Roig es basteix a certa alçada una passera metàl•lica, que separada del penya-segat, protegirà l’usuari de l’onatge
2013 Condicionament de l’accés a cala d’Agulles

(Cadaqués)
Sector que pertany al Parc Natural del Cap de Creus, on s’ha practicat una mínima intervenció a les escales de la banda llevantina i s’ha col•locat una nova barana protectora
2014 Rehabilitació i condicionament del tram L’Olla- el Molinet (Cap de la Barra)

(Torroella de Montgrí-L’Estartit)

Després de molts anys tancat, es reobre el passeig del Molinet. Es refà el sol enfonsat per les llevantades i es basteix un nou mur protector a la base del penya-segat per evitar que els constants despreniments puguin afectar la seguretat dels vianants. El tram gaudeix de faroles i de bancs per seure
2014 Tram del Cau de sa Guineu (Cap de la Barra)

(Cadaqués)

Tancament d’una cala per causa d’un despreniment que provocà una víctima mortal. Tanmateix es tanca el camí, amb trams estrets i perillosos per culpa d’una sèrie de propietats que no es respecten el mínim de servitud de trànsit
2014 Rehabilitació i condicionament del tram
L’Àvia Catalana-s’Ajoc

(Palafrugell)
Restauració d’un tram malmès per aquella imponent llevantada de 2008. S’hi construeixen nous escalons i es refà la barana en el punt més afectat. Aquest camí tindria continuïtat fins la platja Gran d’Aigua Xelida si no fos perquè un finca veïna barra el pas impunement
2015 Senyalització i desbrossament del tram
Cala Marquesa- sa Roncadora

(Palafrugell)

Sector on s’ha practicat un desbrossament del sotabosc i s’ha col•locat una barana de fusta per a protegir de la immediatesa del penya-segat. Actuació feta per l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Palafrugell
2015

Col•locació d’un passera metàl•lica a la platja de Canyelles Petites

(Roses)

Per superar un tram ensulsiat al cantó llevantí de Canyelles Petites, el Ministeri de Costes ha adaptat una passera metàl•lica que permet el pas i deixa un mínim d’espai amb els apartaments que hi confronten
2015 Arranjament del tram entre la cala del Lledó i cala Murtra

(Roses)

 Sector pràcticament verge. Remodelació d’alguns punts del camí de ronda entre el mirador de punta Falconera i cala Rostella. Malauradament, a l’octubre de 2014 l’incendi de cala Murtra va deixar completament al descobert part del traçat esmentat.
 
2016

Nova escalinata d’accés a la cala Gran d’Aigua Xelida

(Palafrugell)

 Sector corresponent a la urbanització d’Aigua Xelida que connecta amb el carrer de l’Avi Xaixu. Aquesta nova escalinata (amb barana inclosa i enllumenat a nivell del terra) ha substituït l’antic corriol relliscós de sauló o gresa que hi menava.
2016

Arranjament el tram entre la cala Belladona i la cala dels Canyers

(Castell-Platja d’Aro)

 Tram d’un sector urbanitzat que degut a unes esllavissades havia quedat impracticable des de feia temps. Per tal de complementar la correcta restitució del vell pas, l’Ajuntament ha actuat unilateralment (amb un pressupost aproximat de 48.000 €) i ha bastit alguns ponts de fusta i ha reforçat enginyosament el sostre del túnel que enllaça amb la cala del Pi. Sortosament, fou rebutjada una solució del Ministeri de Costes, que ignorava que els camins de ronda han de transcórrer protegits del temporals, i ja havia fet uns forats a dos metres de la riba marítima de la cala dels Canyers per col·locar-hi una passera elevada metàl·lica.           
2016

 

 

Restitució del pas que hi ha damunt la cala de s’Alguer Petit

(Palamós)



 Tram semi urbanitzat amb la finca Mas Juny i les barraques de s’Alguer Petit. L’any 2013, per causa d’una ensulsiada el pas havia quedat tallat i si es volia connectar amb la platja de Castell calia fer-ho arran d’aigua. S’hi han col·locat baranes de fusta i uns gabions de pedra per protegir el talús al darrere les barraques. L’obra, tot i que el terreny pertany a Costes, ha estat sufragada per l’Ajuntament de Palamós.

                                                                                                                                                                          
                                                                                                                                                             .